Bé companys, fa poquet que vaig patir un atac d'impotència molt gran, us explico:
Jo com qualsevol dia vaig anar a la universitat amb el meu cotxe, el vaig aparcar i vaig marxar cap a classe, tres dures hores mes tard de clase vaig anar a buscar el cotxe i...SORPRESA!
m'havien entrat a robar...si si com llegiu, algú no va tenir res mes a fer que trencar-me el pany del cotxe i i regirar per totes les intimitats del cotxe sense cap pudor per tal de trobar no se el que i robar-ho, la veritat es que no vàren trobar res de res però la cara d'impotencia que s'em va quedar i el meu pensament de que el cotxe, realment, no es meu, perquè qualsevol altre dia me'l poden tornar a obrir, agafar el que volguin o fins i tot marxar amb ell.
m'havien entrat a robar...si si com llegiu, algú no va tenir res mes a fer que trencar-me el pany del cotxe i i regirar per totes les intimitats del cotxe sense cap pudor per tal de trobar no se el que i robar-ho, la veritat es que no vàren trobar res de res però la cara d'impotencia que s'em va quedar i el meu pensament de que el cotxe, realment, no es meu, perquè qualsevol altre dia me'l poden tornar a obrir, agafar el que volguin o fins i tot marxar amb ell.Bé tan sols volia fer aquesta reflexió sobre la propietat que perl que em sembla no es igual per tothom.
