miércoles, mayo 12, 2010

Viure la F1 desde La Pelousse

Aquest cap de setmana és va celebrar el Gran Premi de Fòrmula 1 a Montmeló. Totes les previsions pronosticaven un cap de setmana pasat per aigua, i això, quan has d'estar una mitjana de 11 hores en un espai reduit com una tovallola de platja sota les inclemències meteorològiques, no és el millor mode d'anar motivat al circuit.
Les hores van anar pasant i de pluja res de res, però de sol molt, era com si el circuit de catalunya hi hagués un micro clima.
La pelousse anava omplint-se i la nostra tovallola anava fent-se petita petita.


Això si, cada minut que anava pasant, els ànims, els càntics i les onades humanes anaven incrementant-se exponencialment, cada cop que per les pantalles sortia l'Alonso, el De La Rosa o l'Alguersuari, la pelousse es tornava boja...

El resultat prou bo sobretot quan a falta de 4 voltes l'Alonso pasa de ser quart a segon, per culpa d'una sortida de pista de Vettel i una punxada de Hamilton,


Bé companys que va ser un cap de setmana ple d'emocions i soroll de motors, ja queda menys pel proper...

martes, mayo 11, 2010

Gran Premi d'Espanya de F1 2010

Aquí us poso un video desde la Pelousse de Montmeló amb la tradicional passejada dels pilots, en aquesta ocasió han canviat el camió per una desfilada amb cotxes d'època.
No us podeu perdre la reacció del públic amb Hamilton que és totalment oposada amb la de Pedro de la Rosa i Alonso.

En Territorio Hostil


Molt bones a tothom!! després d'un temps de treva reprenc la meva activitat en el blog... Per començar vull comentar on vaig estar aquest dissabte...vaig a estar en "TERRITORIO HOSTIL" al menys per a mi, però a on? us preguntareu, doncs al nou camp de l'Espanyol, veient la salvació de l'equip i l'homenatge a un gran jugador per a ells com Raul Tamudo.




S'ha de reconèixer que tenen un camp molt maco, és de l'estil de camp anglés, sense pista d'atletisme, on el públic està a sobre dels jugadors, es un camp petit en principi, però més que suficient per els aficionats de l'Espanyol, els quals setmana rere setamana omplen el camp per donar ànims a l'afició.

Per ser justos, jo vai estar més pendent dels auriculars de la radio (el Barça està jugant contra el Sevilla) que de les "cagadetes" de Kameni i els grans remats d'Osvaldo, això si encara no entenc l'odi tan profunt que tenen als culers amb càntics com "Puta Barça, Puta Barça".
En definitiva que va ser una nit màgica, el Barça va guanyar, l'Espanyol es va salvar i Raul Tamudo es va acomidar entre llàgrimes.