S'ha de reconèixer que tenen un camp molt maco, és de l'estil de camp anglés, sense pista d'atletisme, on el públic està a sobre dels jugadors, es un camp petit en principi, però més que suficient per els aficionats de l'Espanyol, els quals setmana rere setamana omplen el camp per donar ànims a l'afició.
Per ser justos, jo vai estar més pendent dels auriculars de la radio (el Barça està jugant contra el Sevilla) que de les "cagadetes" de Kameni i els grans remats d'Osvaldo, això si encara no entenc l'odi tan profunt que tenen als culers amb càntics com "Puta Barça, Puta Barça".
En definitiva que va ser una nit màgica, el Barça va guanyar, l'Espanyol es va salvar i Raul Tamudo es va acomidar entre llàgrimes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario